Aquesta és una publicació escrita per Guillem Recolons, cofundador i consultor de @guillemrecolons a Soy Mi Marca aquí a Espanya. Només el traduiré a l’anglès, ja que sóc convençut que aquesta idea ha de traspassar fronteres i impregnar totes les cultures de l’empresa. No dubteu a enviar-lo de nou a tots aquells CEO’s que considereu necessaris per obrir els ulls a aquesta realitat. Perquè, ho creieu o no, això és realment clau per al seu creixement empresarial i la seva reputació, i sé que alguns d’ells no són lectors actius a Twitter ni a LinkedIn. Gaudeix!
“D’aquí a menys de cinc anys ja m’hauré reunit amb una desena d’emprenedors que van situar la corporació per sobre dels seus professionals. Poc bo explicar que avui els mercats són converses i que els grups d’interès, inclosos els nostres clients, confien més en nosaltres. com a persones més que la marca o empresa per a la qual treballem.”
El meu company Jordi Collell va llançar el passat 30 de gener de 2015 un post demolidor amb les conclusions de l’Enquesta de Confiança Edelman 2015, que situa el govern, les empreses, els mitjans de comunicació i les organitzacions no governamentals a la frontera de la menor confiança de ciutadans i consumidors. L’estudi també conclou que les persones (consumidors i ciutadans) creuen en l’empleat pel que fa a la implicació del 47% enfront del 21% del CEO, la integritat del 34% enfront del 31% del CEO, propòsit amb un 34% enfront del 23% del CEO i pel que fa a a la seva opinió sobre les operacions un 31% enfront del 23% del CEO.
L’excusa N1 que donen els empresaris per negar-se a aplicar els programes de Employee Branding, és que tenen por que els seus professionals abandonin l’empresa i s’emportin el saber fer i la seva marca personal. “Ens centrem en la Marca Corporativa, la gent només està de pas”. Aquesta és una afirmació recurrent, i encara que això pugui ser cert, només demostra que aquestes empreses tenen por -i no valoren la seva gent-, tenen por de posar recursos darrere dels professionals que eventualment poden anar a treballar per a la competència. Tinc diverses respostes a això:
1.– Els recursos es comparteixen. El professional que opta per actuar com a Ambaixador de la marca ha hagut d’invertir un temps preciós per entendre com i què fa que la seva empresa sigui única, què la diferencia, la seva visió, missió i valors. Ha hagut d’analitzar la possible simbiosi personal amb la marca que permeti un discurs creïble i rellevant als seus clients, empleats, proveïdors, accionistes… Per tant, no es tracta només del que l’empresari inverteix en el professional, sinó de s una inversió conjunta.
2.-El meu empleat marxarà un dia. El professional que tingui intenció de deixar l’empresa i anar al concurs, ho farà abans i amb més empenta, si s’adona que la teva empresa no aposta per ell. Això és el que hauríeu de témer com a director general o director general.
3.- Intrapreneurs. La marca personal la va definir per primera vegada Tom Peters en el seu article “The brand called You” de l’any 1997, on destacava la importància que cada professional sigui com un CEO. ell mateix i un emprenedor amb veu i autonomia, així com ambaixador de la seva pròpia marca personal i marca corporativa per a la qual treballa.
4.- La gent parla amb la gent. L’antic model de comunicació basat únicament en la publicitat (model unidireccional) ha donat pas a la comunicació entre iguals. Una empresa (marca) no s’ha de comunicar de manera bidireccional amb les persones. Necessita els seus professionals, ambaixadors de les seves marques. Les empreses s’han de seguir humanitzant o semblaran robòtiques, fredes, funcionals. La dimensió espiritual de les marques és impossible sense la implicació directa de les persones, sense la dimensió espiritual no hi ha empatia, no hi ha cap accés al cor dels clients.
Això va canviant a poc a poc, però seguim trobant emprenedors que no aposten pels seus professionals, aquells que pensen que és millor invertir un milió de dòlars en anuncis de televisió que mig milió en la seva gent. El model de lideratge basat en amagar sistemàticament el talent de la seva força de treball, haurà d’arribar a la seva fi. No podem parlar d’una empresa com d’una entitat en si, hi ha professionals entre bastidors, i aquests professionals són persones”.
